ÒSCARS 2009. De parla no anglesa

Seguint amb la nostra sèrie de posts pre-òscars, avui us deixo amb algunes de les pel·lícules de parla no anglesa que més possibilitats tenen de lluitar per alguna nominació. Aquest no serà l'any de "Tigre y dragón" ni de "La vida es bella", i tampoc el de "Ciudad de Dios", "Hable con ella" o d'altres, però igualment hi ha pel·lícules no anglosaxones que poden aspirar a algun premi més que el de "pel·lícula estrangera". Aquí teniu algunes candidates que donaran que parlar.

"WALTZ WITH BASHIR" (Israel). Aquesta és una pel·lícula d'animació que molts veuen nominada en dues categories: pel·lícula estrangera i d'animació. Pel seu format, alguns també la veien amb possibilitats d'optar a millor documental, però finalment sembla que aquesta opció ha acabat caient. Aquest film narra les matances de palestins al Líban durant els anys vuitanta per part de l’exèrcit israelià. Pel seu contingut polític i social, així com pel fet d’estar feta amb dibuixos, molts pensaran en la francesa “Persépolis”, que finalment va haver de conformar-se –contra pronòstic- amb una única nominació com a film d’animació, que va acabar perdent contra “Ratatouille”.

“ENTRE LES MURS” (França). La guanyadora de la Palma d’Or a Cannes ha estat també la pel·lícula triada pels francesos per anar als Òscars. El cert és que molts ja la veuen nominada, tant pel seu aval de premis com per ser una pel·lícula amb contingut social i compromès, com quasi totes les que ha dirigit fins ara Laurent Cantet. El film narra, també a cavall entre la ficció i el documental, el dia a dia d’un grup de joves en un institut multiracial dels afores de Paris.

“HACE MUCHO QUE TE QUIERO” ("Il ya longtemps que je t’aime" - França). Tot i no haver estat escollida per representar al seu país com a millor pel·lícula estrangera, aquest film de Philippe Claudel encara té opcions de nominació. Sobretot per a la seva actriu principal, la britànica Kristin Scott Thomas, que per a molts especialistes realitza en aquesta cinta una de les millors interpretacions de l’any. Es dóna el cas curiós que l’any passat l’Òscar a millor actriu també va tenir accent francès: Marion Cotillard va guanyar finalment a la favorita Julie Christie per “La vie en rose”.

“GOMORRA” (Itàlia). Els italians tenien vàries opcions –entre d’altres, la del molt respectat Nanni Moretti- però finalment s’han decidit a enviar la que, per a molts, és la millor pel·lícula italiana en anys. Va triomfar ja a Cannes, i ara està disposada a donar la sorpresa als Òscars amb la seva història sobre la camorra italiana, però vista des de dins, amb totes les seves misèries i amb una gran dosi de “cinema-realitat”. Estem una altra vegada davant d’una pel·lícula que també hagués pogut estar un bon documental...

“LEONERA” (Argentina). Aquesta pel·lícula argentina de Pablo Trapero està causant sensació per allà on passa. Es tracta d’un drama carcelari amb molta força, i amb escenes colpidores (el tràiler ja posa la pell de gallina). Un altre dels grans al·licients és la interpretació de la protagonista, l’actriu Martina Gusman, ja vista a “El bonaerense”, també de Trapero, o “La rabia”.

(Val a dir que enguany una de les pel·lícules que es perfilen com a gran protagonista dels Òscars està rodada a l'Índia, i amb actors d'aquell país. Però també s'ha de dir que la producció és britànica i que el director és Danny Boyle, el de "Trainspotting", "La playa" i "28 días después", entre d'altres.)