"¡Quina por em fan aquests dos!"

Deuria ser l'estiu passat que a l'Iván Fernández i a un servidor se'ns va ocòrrer d'escriure una obra de teatre junts. Tot va començar amb una frase dita a l'atzar en una conversa de messenger. Les ganes, però, hi deurien ser, ja que poc temps després vam començar a trobar-nos -ara ja en persona- per començar a filar un argument que ens satisfés als dos. Portàvem una idea de l'Iván, que de mica en mica s'ha anat transformant en un embolic ben gros del que ja no crec que hi hagi escapatòria.

Vaig conèixer a l'Iván a la Sala de les Estrelles (voldrà dir alguna cosa?), que és com li dèiem a una de les sales d'assaig de La Riereta. Allà me'l van presentar, ja que durant una bona colla de mesos havia de ser el meu "partenaire" en una obra d'Aristòfanes. Ell era molt i molt jove, però ja tenia aquella intuició especial dels grans còmics. Crec que ens ho vam passar bé fent aquelles funcions, possiblement millor que el públic que les patia... Però allò va acabar com acostumaven a acabar les coses a La Riereta (vaja, com el rosari de l'aurora), i la nostra relació teatral es va malmetre.

Haurien de passar uns quants anys perquè ens tornéssim a retrobar. I crec que el reencontre va ser feliç, perquè "Carniceros de Milwaukee" ha deixat a tots els que hi vam participar un bon regust. Des de llavors mantenim un contacte personal força regular, encara que sigui amb molts quilòmetres pel mig, ...tot i que ens quedava un assumpte pendent: crear alguna cosa junts.

No puc dir gaire de l'obra, perquè és un secret -no massa ben guardat, és cert- que intentarem mantenir per tal d'interessar i sorprendre als actors i actrius que finalment hi intervinguin, així com als futurs espectadors... que de ben segur sereu molts de vosaltres. El que puc avançar és que l'obra parla de la creació, però no artística sinó reproductora. Diguem que és una comèdia esbojarrada de tocs pseudo-científics i transfons moral-filosòfic-esperpèntic. El que està clar és que té molt de "cachondeo" al darrera, igual que el que ja teníem en aquella comèdia sobre skins, nazis i transformistes que vam fer fa uns anys.

L'altra cosa que vull afegir, i que no deixa d'inquietar-me, és que els comentaris més habituals dels amics quan han sabut que estàvem fent una obra junts han estat: "Quina por que em fan aquests dos". "Miedo me da lo que salga de esas mentes enfermas". "Uy... ¿a qui li tocarà disfressar-se de dona?" Bé... comentaris que no entenc ni comparteixo, però que potser no estan tan lluny de la veritat... Jejeje. El resultat: la temporada vinent.