CHRISTOPHER LEE (1922 - 2015)

Se n'ha anat un dels grans del cinema de terror. Pocs actors poden tenir l'honor d'haver representat i dignificat tot un gènere amb la seva sola presència: només podrien dir-ho Lon Chaney, Boris Karloff, Bela Lugosi, Vincent Price i ell mateix. La gran diferència de Lee, però, és que va tenir una carrera molt llarga, que li va permetre començar a les petites produccions de la Hammer i acabar amb els grans blockbusters del segle XXI. Alguns diuen, precisament, que degut a les multimilionàries sagues en les que va participar al final de la seva carrera es va convertir en l'actor més vist en una pantalla..

El seu primer èxit va ser justament una pel·lícula de Terence Fisher anomenada "La maledicció de Frankenstein", que va aconseguir renovar el mite cinematogràfic. Però seria l'any següent, amb la renovació d'un altre gran mite del terror, quan arribaria el seu èxit més internacional. Ens estem referint, evidentment, a "Drácula"... una versió molt coneguda que donaria peu a un inacabable rosari de seqüeles. Però també reviuria a la mòmia, a Fu Manxú, a Rasputín... i fins i tot a Sherlock Holmes. La seva especialitat, evidentment, van ser els monstres i els dolents, i ja uns anys més tard seria el Cardenal Richelieu  a diverses "entregues" dels Tres Mosqueters i, fins i tot, aconseguiria ser el mag Saruman a "El senyor dels anells" o el Comte Dooku a "Star Wars". També Tim Burton, un autèntic mitòman i recuperador de velles glòries del gènere, va tenir el bon gust d'utilitzar-lo en diverses produccions, encara que fos en papers petits, purament anecdòtics: "Sleepy Hollow", "Charlie i la fàbrica de xocolata", "La núvia cadàver" i "Alícia en el país de les meravelles". L'últim geni a cridar-lo va ser Scorsese, que va comptar amb ell a "Hugo".

En definitiva, feia falta recordar avui a aquest cavaller britànic, autèntic referent de tota una colla de freaks que hem gaudit amb les seves pel·lícules i amb totes les fantasies en les que va tenir el bon gust de participar, tot i que no sempre fossin bones cintes ni mereixessin a un actor de tanta categoria... Descansi en pau, tot i que es farà estrany que aquest cop no obri els ulls ni s'aixequi del taüt... per acollonir-nos!