Sis anys de blogs

Pensava fa un temps que això dels blogs seria una cosa que passaria de moda aviat, sobretot per les contínues novetats en el camp de la comunicació internàutica. Però el cert és que tot i les moltes formes de comunicació que han anat sorgint, els blogs continuen fent el seu camí, pràcticament amb la mateixa mecànica i estètica de fa anys. Fins i tot diria que en molts casos han servit per suplir les funcions que donava abans una web. Sigui com sigui, porto sis anys expressant-me a través d'aquest mitjà de comunicació, d'expressió, o com vulgueu dir-li, i el cert és que és el més similar al meu diari personal, a la meva tribuna o a la meva línia editorial. És una finestra oberta al món. Una finestra que poden obrir els que vulguin... i és per això que em maravello quan veig que a vegades l'obren des dels Emirats Àrabs, Vietnam o Corea del Sud. Pensar que tot i ser un blog en català el segon país on més es llegeix (o es remira) és Estats Units, em porta a la conclusió de que ja no importa la llengua per treure el nas on sigui, tafanejar o instruir-se. Gràcier per compartir-me durant tots aquests anys, o potser només durant un dia, una hora, un minut. Seguirem informant de la cultura, ara que tant ho necessita, sempre des de la meva humil opinió i la meva forma de veure les coses.