BRUNO. El gay que incomoda

"Bruno" és la nova pel·lícula de Sacha Baron Cohen, el mateix còmic que hi havia al darrera de Borat, Ali G o el barber italià de "Sweeney Todd". Com no podia ser menys, l'humor és gruixut, agoserat i valent. I és que darrera de la gamberrada i de les escenes-escàndol, l'humorista anglès critica i denuncia el món de la moda, les campanyes benèfiques dels famosos, les adopcions dubtoses per part de celebritats, les postures homòfobes, la hipocresia dels sectors conservadors i cristians sobre la homosexualitat, etc. Amb un embolcall de plomes i lluentons, i amb la frivolitat com a senyera, la pel·lícula destil·la mala llet pels quatre costats i ens demostra que Baron Cohen no és gens innocent, ni superflu, ni inofensiu.

Els millors actors còmics del cinema (quina casualitat que la gran majoria són anglesos) han creat quasi sempre personatges que, a través de les seves carències, defectes o virtuts, posen de relleu els problemes i les malalties que cada societat ha patit en el seu moment. Si Chaplin posava en evidència a una societat que començava a deshumanitzar-se, Sellers ens retratava amb els seus personatges maldestres i inadaptats. Fins i tot Jacques Tati posava en evidència una societat que no anava, en plena guerra freda, per massa bon camí.

Sacha Baron Cohen no fa res massa diferent dels seus antecessors. Però val a dir que els temps han canviat, i que les formes de comunicació són molt diferents. A cavall entre la televisió més desvergonyida (fins i tot podríem dir barroera) i els documentals cinematogràfics de Michael Moore, el còmic anglès ens planteja un cara a cara amb els seus personatges delirants. I és que el públic ja no és un simple espectador, ara també forma part de l'espectacle, i en molts casos es converteix fins i tot en la diana on disparen els còmics. I és que estem en una època en què la realitat està desbordada i el món del showbussiness ha d'actualitzar-se si no vol morir entre realities ridículs i les bretolades "cada cop més inversemblants" del Youtube.