La soledat del redactor de guàrdia

Què és el que converteix a algú en mite, en llegenda? La forma com ha viscut? Les obres que ha fet en vida? Els escàndols que ha provocat? O bé els titulars i portades que se li dediquen després de mort? Avui em vull detenir en aquest últim aspecte, perquè la mort de Michael Jackson -a més d'ocupar hores i hores als informatius- va provocar una de les cagades periodístiques més interessants dels darrers anys. Vaja, d'aquelles que t'expliquen a la facultat com exemple del que cal evitar o corregir. I com que he viscut, o m'han explicat, alguna nit de nervis al tancament d'una edició, em va fer gràcia descobrir per mi sol el que deu haver estat la riota dels cercles periodístics en els darrers dies. Bé... això si el periodisme segueix essent alguna cosa similar al que jo vaig viure fa anys, aspecte que poso cada vegada més en dubte.

Al voltant de la mitjanit del passat dia 25 arribava a les redaccions de tot el món la notícia de la mort del "rei del pop". Aquí, a casa nostra, molts diari ja tenien la portada més que enllestida i fins i tot el diari sencer de camí a les rotatives... Però això no va ser motiu perquè els redactors de guàrdia fessin la seva feina -aixecar portada inclosa, si la notícia s'ho val- i l'endemà tots els diaris portessin de dos a tres planes d'informació. Tots els diaris, menys un: EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

No sé si és per enyor d'una professió que vaig abandonar, però em fa gràcia repassar com tracten diferents diaris la mateixa notícia. I és per aquest motiu que, després de repassar LA VANGUARDIA, EL PAÍS i L'AVUI em vaig posar a repassar El periódico. Em va sobtar que a la portada no hi hagués cap fotografia del Michael, sinó un titular més o menys gran incrustat a la part d'abaix... Vaig pensar que al redactor de guàrdia no li deuria semblar massa important la mort del cantant. Però el cert és que a l'obrir les planes de Cultura vaig arribar a la conclusió que definitivament no sabia qui era Michael Jackson. La mort del senyor que més discos ha venut en tota la història ocupava un BREU, és a dir, una curta notícia de 15 línies en un trosset de columna. Una columna, a més, que estava al costat de la gran notícia de la secció: la mort de Farraw Fawcett, amb grant titular i moltes fotos.

Allà vaig imaginar que la rossa melena de l'ex àngel de Charlie havia enlluernat al nostre redactor. Però no... Resulta que la Fawcett -a qui els altres diaris ja no esmentaven- havia sigut notícia el dia anterior. O sigui, que també portava retard en el seu traspàs, i això va fer retardar la informació que Jackson mereixia. Un mort va fer nosa a un altre. Pobre redactor de guàrdia! Quina setmana!

Tot això que, a simple vista, no té importància, la pot arribar a tenir... i molt. A ningú li agrada fer el ridícul, i sincerament crec que EL PERIÓDICO el va fer. És cert que l'endemà van voler subsanar-ho, però potser ja era tard... Els fans de Jackson ja no tornaran a comprar el diari.