Recuperem per fi una secció ja clàssica d'aquest blog. Després d'un parèntesi teatral llarg (l'estrena de "La mancha" i totes les seves conseqüències) m'ha semblat oportú començar amb un homenatge a l'actor que sempre ha simbolitzat el pont entre teatre clàssic i cinema. Em refereixo, com no, a Lawrence Olivier (qui hagi pensat en Keneth Branagh haurà de pujar les escales del Nacional de genolls com a penitència). Els cartells triats van ser poc vistos a casa nostra i, d'alguna manera, il·lustren la seva eclèctica i variada carrera davant de les càmeres.
(I, per últim, ja sabeu que sempre us guardo alguna sorpresa o alguna raresa d'aquelles que agraden als aficionats. Doncs bé, avui us porto un quadre. Un quadre que reprodueix el perfil inconfusible d'Olivier amb un altre perfil famós, el de la calavera del pobre Yorick, bufó del rei.)
4 comentarios:
Mi sección predilecta, que bien! Reconozco que Olivier siempre me pareció casposillo clásico pero reconzco sus méritos. Me gusta mucho Rebecca y La huella.
Por cierto, hay un retrato de Olivier que hizo Dalí que siempre me pareció muy chulo. Un beso.
Voy a preparar la sección de carteles "a la carta". ¿Quién quiere pedir un tema, o un actor, o una actriz...?
Tú también puedes pedir, pero que sepas que tarde o temprano cae algo sobre Blake Edwards o Peter Sellers. Dedicado a ti.
Un beso. Hasta prontoooo.
Me encanta y me encantaba Olivier, tenía un no se qué que qué sé yo.
bueno, para pedir, recuerdo una peli que solo vi una vez hace muchos años y me gustó mucho y que no he vuelto a saber nada de ella. Ahí te la dejo, El león en invierno, con Peter O'Tool y Katherin Hepburn. A ver si encuentras algo, ea.
Ah, "El león en invierno"... tot un clàssic! Per cert, la pel·lícula va representar uns dels primers papers importants d'Anthony Hopkins.
A veure si un dia faig un especial de la gran Hepburn i recuperem cartells inèdits...
Publicar un comentario