Poc abans de Nadal va morir Elsa Fábregas, l'actriu de doblatge més famosa del país. Ella va ser Escarlata O'Hara o Gilda... amb això ja està tot dit. És la veu que més va sonar en les pantalles de cinema del nostre país durant uns cinquanta anys; la veu que encara se sent de tant en tant per televisió; una veu que encara estava en actiu, ja que fins l'últim dia Elsa Fábregas va conservar aquesta eina de treball en condicions més que notables. Aquest és un record per a ella i per a tots els actors que van ajudar als nostres pares a viure la il·lusió del cinema... i amb això no vull desprestigiar la versió original, ni molt menys, però sí reconèixer una feina que es va fer molt bé durant molts i molts anys, i que desgraciadament o afortunadament -això mai se sap- va tenir a grans actors i actrius ocults en sales fosques armades amb micros i guions traduïts (a vegades fins i tot censurats).
8 comentarios:
muerte al doblaje.
Pues a mi me gusta el doblaje, y en Cataluña tenemos muy buenos actores de doblaje, todos reconocemos a Robert de Niro por su inconfundible doblador, a mi que no me den otro, je,je,je "Abogado"
Sóc el primer en defensar la versió original (avui mateix no he gaudit del tot de "Milk" per culpa del doblatge) però volia destacar per sobre de tot un referent de la nostra cultura. Les famoses frases d'Escarlata ("A Dios pongo por testigo...", "Mañana será otro día.." i tantes d'altres) sempre van anar associades a la seva veu. Doblar no era la millor solució però era la que hi va haver durant molts anys... i la que segueix imperant, tot i que jo intento escapar-ne tot el que puc.
Per cert, ¡que desagradable!... no us sembla?
Po zi, pero sigo reivindicando el excelente trabajo de los dobladores.
Yo tampoco soy partidario del doblaje, pero me encanta ver doblada "Lo que el viento se llevó", será mérito de la sra. Elsa supongo. Qué gran voz!
Tb me gusta escuchar doblado a Groucho Marx, en este caso por la velocidad de los chistes. No es lo mismo leídos y en inglés me pierdo la mitad. Tb me pasa con comedias de Billy Wilder como "Un, dos, tres"... tan rápidas!
Yo respeto el trabajo bien hecho sea en un estudio o en un plató.
Además... aunque no nos guste, ¡cuántos actores nos gustaría vivir del doblaje!, ¿no? ¡¡Con lo bien que viven!!
Yo tambien soy antidoblaje,desde que descubri la vesion original hace ya muuuuuuuuuuuuuuchos años...pero tieta,me ha tocado ústed a un mito. La voz de Scarlata,de Deborah Kerr,de Judy Garland...de las peliculas de la primera sesión de los sábaddos tardes...durante años este pais fue el que contó con los mejores dobladores del múndo,ahora...pssss.desde que hacen series de televisión ya no es lo mismo..hace años que no voy a ver una pelicula doblada al cien..la friolera de 17!!!! que mayor soy!!
Que usted era mayor, ya lo sabíamos Sra. Feliu. Jijiji... Tenga en cuenta que este post lo he hecho pensando en usted...
(Ara en serio. Quan vaig venir a veure a la Marta Angelat, gràcies a tu, em vas dir que podia coincidir amb ella... No va ser així, però mai m'esperava que la següent notícia que tingués d'ella fos la de la seva mort. A més, ho vaig saber d'una forma molt estranya... Ai, el destí?)
NO SOMOS NADA, SRA. FELIU. NO SOMOS NADA
Publicar un comentario