Aquest cap de setmana la Björk, la nostra galga, ha viscut uns dies ben especials. El dissabte va assistir, per primer i crec que últim cop, a una discoteca. Sí, el Barcelona City Hall va acollir la festa de la campanya "Porque yo lo galgo", que intenta conscienciar a tothom de les barbaritats que pateix encara aquesta raça, i en ocasions molt a prop de casa nostra... En aquesta festa, de la que se'n van fer ressó unes quantes televisions, la Björk va poder presenciar una desfilada de gossos a l'estil egipci o bé el concert d'una cantant anglesa. El diumenge, la peripècia va ser ben diferent. Vam baixar tots a la platja de Sant Adrià, i allà la nostra gossa va poder córrer i jugar amb animals que, com ella, han sofert autèntiques salvatjades o bé malalties greus. L'Associació SOS Galgos era darrera de tot això, i el cert és que la seva tasca no deixa de ser encomiable.
Associació SOS GALGOS : http://www.sosgalgos.com/
4 comentarios:
Qué monito! Me podiais haber avisado, y hubiese venido con el Chenchu, el Reogeli, la Mamy y el Mortadelo. :D
Besitos
Em sembla que és el primer post de la nova cambra que parla d'alguna cosa una mica més personal i no d'una película, una obra de teatre, un cartell, etc. Enten-me, m'agrada molt el teu blog, però, no sé, em sembla que ho trobava a faltar. Això deu ser que m'importes o alguna cosa així, je.
Qué maca és la teva gossa! Fes-li un petó de part meva. :)
Gràcies a tots dos, guapos.
Per cert, Iván, jo crec que el nou blog és més impersonal a propòsit. No sé, va arribar a un punt en que em sentia una mica incòmode... Jo no he estat mai d'explicar coses meves a tanta gent (a la xarxa no saps qui hi passa) i crec que em va entrar un atac de pudor o alguna cosa així. Però no pateixis que seguiré parlant de cosetes... En realitat ja ho he fet algun cop en aquest nou blog, tot i que accepto que no eren a l'estil d'abans...
De moment, però, la idea és anar esset un blog de serveis, on pogueu trobar recomanacions i també informació sobre grups de teatre. Quan tingueu el projecte de Clavalacalva en marxa, segur que aquí surt en lletres grans...
Un petó, nen. A mi també m'importes... Ja veus que segueixo el blog amb delit.
M'agrada el teu blog, fas recomanacions molt xules... així que no passa res, les intimitats me les expliques fent un cafè, val?
petons
Publicar un comentario