10/9/08

ÒSCARS 2009. Més pel·lícules a la cursa

A mesura que passen els dies, i sobretot a mesura que se succeixen els festivals, anem tenint més candidates a "pel·lícula de l'any", o com a molt a pel·lícula nominable en les categories més destacades. En proposem cinc més que sonen amb molta força. Podríem dir que entre elles estan les provinents del cinema "independent", les que aspiren a ser la "Miss Sunshine" d'enguany o bé las que tracten temes més compromesos, i també menys oscaritzables a priori.


MILK, de Gus Van Sant. La pel·lícula té moltes possibilitats, tant pel tema que tracta (l'assassinat d'un activista gay a San Francisco als anys vuitanta) com pel repartiment espectacular (Sean Penn i Josh Brolin al capdavant) o la seva acurada producció. Sembla que després de la bufetada donada a "Brokeback Mountain", alguns membres de l'Acadèmia tenen ganes de recompensar a la comunitat gay amb algun premi gros.


THE WRESTLER, de Darren Aronofsky. La campiona de Venècia, i també triomfadora a Toronto i altres festivals, s'ha ficat per sorpresa com una "tuneladora" entre les favorites. I no és casual: tracta el tema de la lluita-espectacle des d'un punt de vista força decadent; compta amb un actor rescatat de l'oblit, Mickey Rourke, i amb una actriu que s'atreveix amb quasti tot, Marisa Tomei; té un director al capdavant que vol redimir-se de la desastrosa "The fountain". A més, els votants -majoritàriament masculins- valoraran força una pel·lícula violenta a l'estil del primer "Rocky"... Només cal recordar les guanyadores dels últims quatre anys.



SLUMDOG MILLONAIRE, de Danny Boyle. Està agradant molt a tots els festivals o certàmens en els que s'ha presentat. Té la curiositat, i també el handicap, d'estar rodada a l'India, amb actors desconeguts i no estar parlada en anglès... pero, a canvi, es veu que li sobra encant i originalitat per tot arreu. Per a molts, aquesta pot ser la gran sorpresa de l'any; és a dir, la pel·lícula que sempre s'infiltra a l'últim moment, tot i no comptar amb un gran estudi ni un gran pressupost al darrera.



CHE, EL ARGENTINO, de Steven Soderberg. Aquesta pel·lícula, o bé la seva segona part (GUERRILLA), podrien estar competint per a premis grossos. A Benicio Del Toro ja se'l dóna quasi com a candidat segur, però la resta de nominacions estan a l'espera de com encaixin les pel·lícules a Estats Units. Per a molts, és massa discursiva, massa intel·lectual... però mai se sap.


THE SOLOIST, de Joe Wright. Aquesta no és ni "independent" ni tampoc de baixa producció, però en canvi és una pel·lícula petita que destaca per la seva història (un periodista es troba amb un indigent que resulta ser un gran músic) i pel seu repartiment (Jamie Foxx i sobretot Robert Downey Jr., que està a totes les travesses tot i no ser protagonista). A més, el director va ser ignorat l'any passat per "ATONEMENT"; potser se'l vol recompensar.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Jolin, cuantas candidatas! Es bueno que las haya supongo. Que no se diga que hay crisis... en el cine.

POr cierto, "The curious case of Benjamin Button" ara dicen que se estrena en enero en USA así que quedaría fuera. A ver las otras...

Anónimo dijo...

Lo que pasa con la del Benjamin Button ese es que el director ha roto con la productora, que le pedía recortar el metraje. Como es muy difícil que la Academia nomine o premie a una película de la que su director se desentiende, pues seguramente habrán pensado no exponerse al escarnio público y esperar a que pase el temporal de premios... Pero bueno, aún puede cambiar la cosa. Piensa que hay películas de las favoritas ("The wrestler" o las del CHE) que la semana pasada aún no tenían distribuidor en EEUU, cosa fundamental para poder entrar en la carrera de los premios... El Festival de Toronto, celebrado esta semana, ha servido para cerrar tratos y dar el espaldarazo definitivo a películas que no tienen detrás un gran estudio.

Besos. Nos vemos mañana (sé benévolo, please!).

Charo Bolivar dijo...

Jo, de todas estas solo he visto "El Che2 (como no). Tengo algo de complejo de no cinéfila, con lo cinéfila que he sido toda mi vida...

Por cierto, el actor que hace de Fidel Castro es genial, imita perfectamente al original, yo casi le tengo otorgado el oscar de actor secundario, pero claro, no he visto las otras. Na, que esto del cine cada día está más lejos de mí.

¡Ah! ¿Sabes que con el carnet de estudiante pago dos euros menos en el cine? Yo que pensaba que no servía para nada y mira por donde.

Besos y sigue informándome, porque es la única manera que me conecte a mi antigua pasión.